El darrer dia

Diumenge dia 29 volíem anar a Harlem a una missa Gospel, però no hi vam anar. Vam anar a la Universitat Columbia a Harlem, un campus urbà d'edificis antics. Què fèim un diumenge del mes d'agost a una universitat? Si no hi hauria ningú! Sorpresa nostra era el dia d'acollida dels nous etudiants! Taxis i pares acompanyaven els novells universitaris a un campus ple de globus cels i de cadires blanques a les esplanades per donar-los la benvinguda. L'"staff" preparava palets amb rodes amb una capsa gegant de cartró per donar a cada nou estudiant quan arribava en cotxe. Els pares l'ajudaven a posar l'equipatge a la capsa de cartró i el personal li indicava on seria el seu habitatge durant el proper curs escolar. Pels passadissos dels cuidats jardins, els estudiants veterans orientaven els novells i llogaven neveres i ventiladors.

Després vam baixar fins al Central Park. Abans d'arribar ens vam aturar a dinar a un restaurant "typical american": la pasta no era sencilla, no, tenia molt més ingredients que de costum coronada per carn arrebossada.

Arribàrem a Central Park i patejàrem la tercera part de la part de dalt que ens faltava per explorar. Ens aturàrem a contemplar jugar a beisbol i tennis. Amb aquell sol que feia! Ja s'esgotava el temps. Vam agafar el metro a la 88 st. i cap a l'apartament, dutxa, maletes, aeroport.

Arribàrem pel Newark i marxàrem pel JFK. Hi arribàrem amb metro i amb el tren elevat. Després cap a Roma. L'aventura italiana va ser estar les 4 hores a l'aeroport que ens tocaven més 3 més de regal. A Roma vam pujar al primer avió, vam baixar per problemes tècnics hidràulics. La meitat dels passatgers van pujar al segon avió, quan la segona remesa era a punt d'agafar el bus, la primera remesa tornava perquè la segona aeronau també havia tengut problemes tècnics. Finalment vam pujar al tercer avió, després que ens convidassin a un trocet de pizza, i arribàrem a Barcelona sense cap més problema. L'important: arribàrem.

De guais

Vam decidir tornar al barri de Chelsea, on hi ha el High Line, una antiga via de tren convertida en un parc elevat; però aquesta vegada no anàvem a veure el parc sino decidits a entrar a totes les galeries d'art de la zona.

Primer de tot vam decidir carregar piles amb un "brunch" a Green Village. Era dissabte i els neyorquins es reunien a les taules amb els amics per berenar-dinar-berenar. Vam escollir un mexicà, el "Dos Caminos" i ens vam posar les botes.

Panxa plena emprenguerem carrers amunt i en horitzontal. Tristament la majoria de galeries estaven tancades o renovant l'exposició. Vam poder entrar a molt poques.

Cansats de patejar ens aturàrem a beure en un bar rosa ple de miralls i després, i finalment, gairebé el darrer dia, pujàrem a The Top of The Rock del Rockeffeller Center. Va ser tal qual diu l'eslògan: "View, Feel, Wow": Manhattan a 360º des de les altures. Hi pujàrem de dia i baixàrem de nit.

Pell de gallina

El matí va començar amb calma. Vam tornar per la zona del SOHO i vam comprar una gorra, que quedava de cine amb les ulleres que havíem comprat dies abans.

Tornàrem a visitar una llibreria de segona mà, Housing Works Bookstore Cafe, i berenàrem allà. Ens posàrem les piles per visitar una atracció turística gairabé inabastable, no pel lloc, sino pel què conté, la tenda de Prada, una tenda amb unes grades dins plenes de maniquís.

Passajarem per l'altre banda del SOHO cap a la Grand Central, una estació de trens ambientada en l'elegància de segles enrera, amb una gran galeria central, presidida per glamurosos restaurants als extrems. A sota s'hi amagaven els restaurants de menjar ràpid atestats de gent afamada abans de partir de viatge.

La gran i antiga estació estàs rodejada de gratacels, com l'emblemàtic Chrisler.

Mentre caminàvem cap a l'ONU tornàrem a rodejar el Seagram, un referent a la recerca de la perfecció per part de l'arquitecte Mies van der Rohe. I que té d'especial aquest edifici si aparentment per un no entès és igual que la resta de gratacels de la zona, inclús més petit? L'elegància i la innovació en els perfils d'alumini a les vidrieres. Un perfils esbelts i de la grosor justa.

L'entrada a l'ONU és molt vigilada. Seguretat i més seguretat. No vam fer el "tour". Vam tenir-ne més que suficient mirant les fotografies del WorldPress 2010 exposades en el "hall". Les que estaven més apartades, que si no t'hi fixaves passaven desapercebudes, posaven la pell de gallina, escarrufaven: violència, guerra, drogues, prostitució, instantànees de moments que ningú mai voldria passar ni desitjar al seu pitjor enemic. Aquesta imatge va ser una de les més fortes: "La guerra es personal", del fotógrafo Eugene Richards para The Sundas Cay Times Magazine/París Match. Primer lugar en la categoría Temontemporáneos, de World Press Photo 2010.

Després vam anar a desambafar-nos d'edificis, tràfic, i renou al Central Park.

Manhattan Midtown

Dijous necessitàvem gratacels. Entre museus i barris perifèrics al centres en ebullició necessitàvem més moviment.

Vam començar de forma radical, berenar al Shake Shak del Madison Square, al costat del Flatiron, un edifici de visita obligada per qualsevol arquitecte.

Berenar una hamburguesa al matí com a primera menjada del dia, encara que sigui "orgànica" i feta amb les vaques més ben cuidades d'Amèrica, és una forma un poc massa "heavy" de començar el dia. Era la tercera hamburquesa dels 12 dies que duim aquí i pensam que serà la darrera.

Així vam poder aguantar fins al capvespre i patejar una bona part de carrers amb gratacels entre la 23 st i la 59 st i la 9 av i la Park Av. A la Park Av. hi havia el gratacel Siegram de Mies Van der Rohe, una altra parada obligada per a qualsevol arquitecte.

Entre i entre vam passar per la Morgan Library Museum i l'edifici del New York Times. En el New York Times hi havia una curiosa exposició de dues pareds plenes de pantalles rectangulars no molt grans on anaven apareixen missatges de la base de dades del rotatiu.

Per revitalitzar el nostre exhaustiu estat després de patejar tant d'asfalt ens refrescàrem amb fruita i iogurt en un local que ens va costar trobar entre tanta hamburguesaria i pizzeria.

L'horabaixa anarem als molls del sud de Manhattan rumb a Staten Island per veure Manhattan des del mar. Ja des de l'illa situada a més de 8 km de la City vam veure com els edificis anaven obrint els llums així com s'anava ponent el sol darrera nosaltres.

Al port de St. George, a Staten Island, hi ha un camp de beisbol. Estava a rebosar d'aficionats. Les grades miren al camp i al fons l'skyline de Manhattan. Qui no li agradi el beisbol sempre es pot recrear la vista mirant a l'horitzó.

Arribàrem al barri on estam per una estació diferent situada bastant lluny. Per no fer un munt de parades i transbords de metro, vam decidir només fer-ne una amb la línea 5 que creua de Manhattan a Brooklyn amb una parada. Però després ens va tocar caminar una bona estona baixant Cours ST. vam parar a comprar a un super situat dins una capella i a sopar a un tailandès al mateix carrer. Sort que la caminada va ser costa cap a vall, perquè si hagués estat al revés no sé si haguéssim arribat.

Guggenheim i Radical Village

Dimecres un altre dia de museus. El Guggenheim. Obra de Wright. Interessant l'obra permanent, sobretot la col.lecció de Kandinsky. Tampoc gens despreciables els exemplars de Manet, Picasso, Cezanne....

El museu en si és una obra d'art. És molt còmode el circuit per visitar el museu, una rampa en forma de caragol amb les pareds plenes d'art i de tant en tant alguna sala més grans.

Tot i així les obres temporals no ens van entusiasmar gaire.

Després vam anar a dinar a Little Italy, però vam fer tard, ja no hi havia menús, ni els italians cridant pel carrer a la captura de "hungry tourists". Tot i així la pasta exquisita.

Nova ruta per la zona, en aquesta ocasió la del "Radical Village" recomanada per la Lonely Planet. Vam trobar un cafè llibreria, amb llibres de segona mà. Ja és la segona llibreria d'aquestes característiques on entram. Són locals immensos on la gent duu els llibres a vendre. Els llibreters els hi posen preu i els classifiquen i els tornen posar a la reventa. La clau està en tenir-los ben classificats i tenir unes estanteries centrals per les novetats arribades, i una altra pels llibres editats durant l'any en curs. La quantitat de llibres que hi ha.

Finalment vam tornar arribar tardet a l'apartament, i vam comprar un troç de pizza a la sortida del metro, per menjar en arribar.

De tapes per Manhattan

Dimarts va ser dia de passejar. Començàrem amb unes tapes xines a China Town. Recorrérem el barri i arribàrem a Little Italy. Ens haguéssim menjat un plat de pasta italià però no teníem gana, així que ho vam deixar amb un capuccino i un pastisset. Continuàrem passejant per East Village amb un berenar a un dels bars de per allà.

Coney Island

Dilluns es va acabar el "swap", l'intercanvi de cases. Ens va fer pena haver d'abandonar el loft de sostres alts situat entre el pont de Brooklyn i el pont de Manhattan, però ens esperava conèixer i habitar una nova zona de Brooklyn, el barri de Carroll Gardens, una zona d'edificis, grans i petits, amb jardins. Molt diferent del barri de Dumbo (a la fotografia de la wikipedia surt l'edifici on vam estar una setmana), antigues fàbriques reconvertides en lofts, de carrers durs, que havíem habitat fins ara.

Una vegada instal.lats en l'apartament de lloguer, vam agafar el subway i vam arribar a la darrera parada de la linia F, Coney Island, el passeig marítim més gran que hem vist mai. Un passeig marítim de fusta de 25 metres d'ample per kilòmetres i kilòmetres de llarg. L'interessant d'aquest lloc és que va ser el primer parc d'atraccions del món de principis de segle XX. Ara no és el que havia estat, és com si anàssis a unes restes arqueològiques i recreassis en la teva imaginació la grandesa d'una civilització anterior. Pensar que quan els nostres padrins es dedicaven a l'agricultura i anaven en carros a amèrica ja montaven en muntanyes russes i "norias" s'enten perquè hi havia tanta gent que desitjava anar a fer les amèriques. Era un lloc d'experimentació on tot era possible i hi havia l'eufòria suficient per fer-ho possible. A Coney Island va néixer la indústria de l'oci dels parcs temàtics.

Per la nit vam passejar pel barri dels jardins i vam sopar en un tailandès recordant la gastronomia del nostre viatge a Tailàndia.