divendres, 20 d’agost del 2010

Galeries d'art del Soho i la cuna de la publicitat exterior al Times Square

Divendres no vam caminar tant com dijous, però tampoc vam aturar. Vam arribar al Soho una mica d'hora. És un barri que comença a despertar cap allà a les 11 del matí. Les galeries d'art i les botigues de moda són les protagonistes. Les obres que es poden comprar són ben interessants, des de les darreres novetats asiàtiques, pop art actual, escenes imaginàries subrrealistes inspirats en les animacions fantàstiques, caríssims els originals, fins a "classics" com Dalís, Picassos i Mirós a preus relativament "assequibles".

Arribàrem al New Museum, un conjunt de cubs de diferent tamany col.locats un sobre l'altre revestits d'una capa metàl.lica contenen obres d'art i instal.lacions d'aquest mateix any i d'artistes rompedors del segle XX com Brion Gysin amb l'exhibició "Dream Machine".

Ens cridà l'atenció una instal.lació a base de cubs d'aigua de cisterna, d'aquests de ferro, de Rivan Neuenschawander, del conjunt "A day like any other". Estaven col.locats un sobre l'altre a diferents altures el de sobre. Els de sobre tenien un forat al cul, el suficientment petit per a que pogués gotejar gota a gota d'aigua que anava caient al de sota. Els de sota tenien diferents nivells d'aigua, d'aquesta manera cada gota transmetria un sò diferent. El conjunt de gotes que anaven gotejant en diferents moments en poals de diferent nivell d'aigua recreaven una atmósfera sonara de després d'una tormenta en un lloc silenciós.

Era la segona vegada que ens trobàvem amb instal.lacions sobre desitjos. Al Moma hi havia l'arbre de na Yoko Ono, on la gent escrivia un desig en una etiqueta de paper i la penjava a l'arbre amb un cordill blanc. Al New Museum, hi haviat tota una sala amb cintes de colors, cada cinta tenia escrit a màquina un desig. La gent n'agafava un i se la posava al cadell. Després agafava un paper i un bolígraf i escrivia el seu desig, l'envoltava com una cigarreta i la deixava al forat on havia agafat la cinta.

Del museum tornàrem cap al Soho i vam passar pel petit mercat artesà del Moho.

Després, ja cansats de caminar vam decidir baixar al "subway" per anar a estirar-nos al Central Park, però de camí vam passar per la parada de Times Square i vam decidir parar allà. Times Square és la cuna de la publicitat exterior lluminosa. Una plaça envoltada de grans edificis vestits de grans pantalles d'anuncis de publicitat. Immens, impressionant. És el centre on s'ajunta el turisme de masses amb la comunicació de masses. És el somni de qualsevol publicista fet realitat. Milers i milers de persones captivats pels ams comercials dels anuncis mirant les pantalles. Anuncis de roba, de musicals, de teatre, de begudes, de menjar ràpid de cerveses, de bancs, de tecnologia,...

Ens vam asseure a les grades vermelles que hi ha en un extrem i ens vam deixar absorbir per aquell envoltori comercial. Ens cridà l'atenció que el soroll no era igual que a la resta de la ciutat. No hi havia tant soroll. A la resta de la ciutat el renou constant, continuu, dels motors dels vehicles, els vagons fregant amb els rails de ferro, els aires acondicionats, els helicòpters que no paren de sobrevolar la ciutat fa que el cap no pugui descansar ni un sol moment d'aquesta incessant i forta remor. T'has d'acostumar a conviure-hi. Allà al Times Squares, asseguts a les grades vermelles per la part de dalt, aquesta remor havia baixat de volum quasi fins a fer-se imperceptible.

Després d'haver descansat les cames una bona estona vam tornar agafar el "subway" i vam pujar fins al Columbus Cercle. A un costat del Central Park hi ha un supermercat un poc més econòmic que els que havíem trobat a Brooklyn. Vam comprar quatre coses per sopar i berenar al matí.

Un altre detall que crida l'atenció és la forma de fer cues en les grans superfícies comercials. Hi ha cues abans d'arribar als caixers. Quan s'arriba a la zona de caixers una pantalla o un missatge sonor t'indica el número del caixer on has d'anar a pagar.).

Les pantalles ens recorden també a les pantalles que hi ha a molts edificis amb porters (doormans). Una pantalla indica per a cada pis (aquí "condo" o "condominium") si ha rebut paquets, cartes o bugades netes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada