El darrer dia

Diumenge dia 29 volíem anar a Harlem a una missa Gospel, però no hi vam anar. Vam anar a la Universitat Columbia a Harlem, un campus urbà d'edificis antics. Què fèim un diumenge del mes d'agost a una universitat? Si no hi hauria ningú! Sorpresa nostra era el dia d'acollida dels nous etudiants! Taxis i pares acompanyaven els novells universitaris a un campus ple de globus cels i de cadires blanques a les esplanades per donar-los la benvinguda. L'"staff" preparava palets amb rodes amb una capsa gegant de cartró per donar a cada nou estudiant quan arribava en cotxe. Els pares l'ajudaven a posar l'equipatge a la capsa de cartró i el personal li indicava on seria el seu habitatge durant el proper curs escolar. Pels passadissos dels cuidats jardins, els estudiants veterans orientaven els novells i llogaven neveres i ventiladors.

Després vam baixar fins al Central Park. Abans d'arribar ens vam aturar a dinar a un restaurant "typical american": la pasta no era sencilla, no, tenia molt més ingredients que de costum coronada per carn arrebossada.

Arribàrem a Central Park i patejàrem la tercera part de la part de dalt que ens faltava per explorar. Ens aturàrem a contemplar jugar a beisbol i tennis. Amb aquell sol que feia! Ja s'esgotava el temps. Vam agafar el metro a la 88 st. i cap a l'apartament, dutxa, maletes, aeroport.

Arribàrem pel Newark i marxàrem pel JFK. Hi arribàrem amb metro i amb el tren elevat. Després cap a Roma. L'aventura italiana va ser estar les 4 hores a l'aeroport que ens tocaven més 3 més de regal. A Roma vam pujar al primer avió, vam baixar per problemes tècnics hidràulics. La meitat dels passatgers van pujar al segon avió, quan la segona remesa era a punt d'agafar el bus, la primera remesa tornava perquè la segona aeronau també havia tengut problemes tècnics. Finalment vam pujar al tercer avió, després que ens convidassin a un trocet de pizza, i arribàrem a Barcelona sense cap més problema. L'important: arribàrem.