El darrer dia

Diumenge dia 29 volíem anar a Harlem a una missa Gospel, però no hi vam anar. Vam anar a la Universitat Columbia a Harlem, un campus urbà d'edificis antics. Què fèim un diumenge del mes d'agost a una universitat? Si no hi hauria ningú! Sorpresa nostra era el dia d'acollida dels nous etudiants! Taxis i pares acompanyaven els novells universitaris a un campus ple de globus cels i de cadires blanques a les esplanades per donar-los la benvinguda. L'"staff" preparava palets amb rodes amb una capsa gegant de cartró per donar a cada nou estudiant quan arribava en cotxe. Els pares l'ajudaven a posar l'equipatge a la capsa de cartró i el personal li indicava on seria el seu habitatge durant el proper curs escolar. Pels passadissos dels cuidats jardins, els estudiants veterans orientaven els novells i llogaven neveres i ventiladors.

Després vam baixar fins al Central Park. Abans d'arribar ens vam aturar a dinar a un restaurant "typical american": la pasta no era sencilla, no, tenia molt més ingredients que de costum coronada per carn arrebossada.

Arribàrem a Central Park i patejàrem la tercera part de la part de dalt que ens faltava per explorar. Ens aturàrem a contemplar jugar a beisbol i tennis. Amb aquell sol que feia! Ja s'esgotava el temps. Vam agafar el metro a la 88 st. i cap a l'apartament, dutxa, maletes, aeroport.

Arribàrem pel Newark i marxàrem pel JFK. Hi arribàrem amb metro i amb el tren elevat. Després cap a Roma. L'aventura italiana va ser estar les 4 hores a l'aeroport que ens tocaven més 3 més de regal. A Roma vam pujar al primer avió, vam baixar per problemes tècnics hidràulics. La meitat dels passatgers van pujar al segon avió, quan la segona remesa era a punt d'agafar el bus, la primera remesa tornava perquè la segona aeronau també havia tengut problemes tècnics. Finalment vam pujar al tercer avió, després que ens convidassin a un trocet de pizza, i arribàrem a Barcelona sense cap més problema. L'important: arribàrem.

De guais

Vam decidir tornar al barri de Chelsea, on hi ha el High Line, una antiga via de tren convertida en un parc elevat; però aquesta vegada no anàvem a veure el parc sino decidits a entrar a totes les galeries d'art de la zona.

Primer de tot vam decidir carregar piles amb un "brunch" a Green Village. Era dissabte i els neyorquins es reunien a les taules amb els amics per berenar-dinar-berenar. Vam escollir un mexicà, el "Dos Caminos" i ens vam posar les botes.

Panxa plena emprenguerem carrers amunt i en horitzontal. Tristament la majoria de galeries estaven tancades o renovant l'exposició. Vam poder entrar a molt poques.

Cansats de patejar ens aturàrem a beure en un bar rosa ple de miralls i després, i finalment, gairebé el darrer dia, pujàrem a The Top of The Rock del Rockeffeller Center. Va ser tal qual diu l'eslògan: "View, Feel, Wow": Manhattan a 360º des de les altures. Hi pujàrem de dia i baixàrem de nit.

Pell de gallina

El matí va començar amb calma. Vam tornar per la zona del SOHO i vam comprar una gorra, que quedava de cine amb les ulleres que havíem comprat dies abans.

Tornàrem a visitar una llibreria de segona mà, Housing Works Bookstore Cafe, i berenàrem allà. Ens posàrem les piles per visitar una atracció turística gairabé inabastable, no pel lloc, sino pel què conté, la tenda de Prada, una tenda amb unes grades dins plenes de maniquís.

Passajarem per l'altre banda del SOHO cap a la Grand Central, una estació de trens ambientada en l'elegància de segles enrera, amb una gran galeria central, presidida per glamurosos restaurants als extrems. A sota s'hi amagaven els restaurants de menjar ràpid atestats de gent afamada abans de partir de viatge.

La gran i antiga estació estàs rodejada de gratacels, com l'emblemàtic Chrisler.

Mentre caminàvem cap a l'ONU tornàrem a rodejar el Seagram, un referent a la recerca de la perfecció per part de l'arquitecte Mies van der Rohe. I que té d'especial aquest edifici si aparentment per un no entès és igual que la resta de gratacels de la zona, inclús més petit? L'elegància i la innovació en els perfils d'alumini a les vidrieres. Un perfils esbelts i de la grosor justa.

L'entrada a l'ONU és molt vigilada. Seguretat i més seguretat. No vam fer el "tour". Vam tenir-ne més que suficient mirant les fotografies del WorldPress 2010 exposades en el "hall". Les que estaven més apartades, que si no t'hi fixaves passaven desapercebudes, posaven la pell de gallina, escarrufaven: violència, guerra, drogues, prostitució, instantànees de moments que ningú mai voldria passar ni desitjar al seu pitjor enemic. Aquesta imatge va ser una de les més fortes: "La guerra es personal", del fotógrafo Eugene Richards para The Sundas Cay Times Magazine/París Match. Primer lugar en la categoría Temontemporáneos, de World Press Photo 2010.

Després vam anar a desambafar-nos d'edificis, tràfic, i renou al Central Park.

Manhattan Midtown

Dijous necessitàvem gratacels. Entre museus i barris perifèrics al centres en ebullició necessitàvem més moviment.

Vam començar de forma radical, berenar al Shake Shak del Madison Square, al costat del Flatiron, un edifici de visita obligada per qualsevol arquitecte.

Berenar una hamburguesa al matí com a primera menjada del dia, encara que sigui "orgànica" i feta amb les vaques més ben cuidades d'Amèrica, és una forma un poc massa "heavy" de començar el dia. Era la tercera hamburquesa dels 12 dies que duim aquí i pensam que serà la darrera.

Així vam poder aguantar fins al capvespre i patejar una bona part de carrers amb gratacels entre la 23 st i la 59 st i la 9 av i la Park Av. A la Park Av. hi havia el gratacel Siegram de Mies Van der Rohe, una altra parada obligada per a qualsevol arquitecte.

Entre i entre vam passar per la Morgan Library Museum i l'edifici del New York Times. En el New York Times hi havia una curiosa exposició de dues pareds plenes de pantalles rectangulars no molt grans on anaven apareixen missatges de la base de dades del rotatiu.

Per revitalitzar el nostre exhaustiu estat després de patejar tant d'asfalt ens refrescàrem amb fruita i iogurt en un local que ens va costar trobar entre tanta hamburguesaria i pizzeria.

L'horabaixa anarem als molls del sud de Manhattan rumb a Staten Island per veure Manhattan des del mar. Ja des de l'illa situada a més de 8 km de la City vam veure com els edificis anaven obrint els llums així com s'anava ponent el sol darrera nosaltres.

Al port de St. George, a Staten Island, hi ha un camp de beisbol. Estava a rebosar d'aficionats. Les grades miren al camp i al fons l'skyline de Manhattan. Qui no li agradi el beisbol sempre es pot recrear la vista mirant a l'horitzó.

Arribàrem al barri on estam per una estació diferent situada bastant lluny. Per no fer un munt de parades i transbords de metro, vam decidir només fer-ne una amb la línea 5 que creua de Manhattan a Brooklyn amb una parada. Però després ens va tocar caminar una bona estona baixant Cours ST. vam parar a comprar a un super situat dins una capella i a sopar a un tailandès al mateix carrer. Sort que la caminada va ser costa cap a vall, perquè si hagués estat al revés no sé si haguéssim arribat.

Guggenheim i Radical Village

Dimecres un altre dia de museus. El Guggenheim. Obra de Wright. Interessant l'obra permanent, sobretot la col.lecció de Kandinsky. Tampoc gens despreciables els exemplars de Manet, Picasso, Cezanne....

El museu en si és una obra d'art. És molt còmode el circuit per visitar el museu, una rampa en forma de caragol amb les pareds plenes d'art i de tant en tant alguna sala més grans.

Tot i així les obres temporals no ens van entusiasmar gaire.

Després vam anar a dinar a Little Italy, però vam fer tard, ja no hi havia menús, ni els italians cridant pel carrer a la captura de "hungry tourists". Tot i així la pasta exquisita.

Nova ruta per la zona, en aquesta ocasió la del "Radical Village" recomanada per la Lonely Planet. Vam trobar un cafè llibreria, amb llibres de segona mà. Ja és la segona llibreria d'aquestes característiques on entram. Són locals immensos on la gent duu els llibres a vendre. Els llibreters els hi posen preu i els classifiquen i els tornen posar a la reventa. La clau està en tenir-los ben classificats i tenir unes estanteries centrals per les novetats arribades, i una altra pels llibres editats durant l'any en curs. La quantitat de llibres que hi ha.

Finalment vam tornar arribar tardet a l'apartament, i vam comprar un troç de pizza a la sortida del metro, per menjar en arribar.

De tapes per Manhattan

Dimarts va ser dia de passejar. Començàrem amb unes tapes xines a China Town. Recorrérem el barri i arribàrem a Little Italy. Ens haguéssim menjat un plat de pasta italià però no teníem gana, així que ho vam deixar amb un capuccino i un pastisset. Continuàrem passejant per East Village amb un berenar a un dels bars de per allà.

Coney Island

Dilluns es va acabar el "swap", l'intercanvi de cases. Ens va fer pena haver d'abandonar el loft de sostres alts situat entre el pont de Brooklyn i el pont de Manhattan, però ens esperava conèixer i habitar una nova zona de Brooklyn, el barri de Carroll Gardens, una zona d'edificis, grans i petits, amb jardins. Molt diferent del barri de Dumbo (a la fotografia de la wikipedia surt l'edifici on vam estar una setmana), antigues fàbriques reconvertides en lofts, de carrers durs, que havíem habitat fins ara.

Una vegada instal.lats en l'apartament de lloguer, vam agafar el subway i vam arribar a la darrera parada de la linia F, Coney Island, el passeig marítim més gran que hem vist mai. Un passeig marítim de fusta de 25 metres d'ample per kilòmetres i kilòmetres de llarg. L'interessant d'aquest lloc és que va ser el primer parc d'atraccions del món de principis de segle XX. Ara no és el que havia estat, és com si anàssis a unes restes arqueològiques i recreassis en la teva imaginació la grandesa d'una civilització anterior. Pensar que quan els nostres padrins es dedicaven a l'agricultura i anaven en carros a amèrica ja montaven en muntanyes russes i "norias" s'enten perquè hi havia tanta gent que desitjava anar a fer les amèriques. Era un lloc d'experimentació on tot era possible i hi havia l'eufòria suficient per fer-ho possible. A Coney Island va néixer la indústria de l'oci dels parcs temàtics.

Per la nit vam passejar pel barri dels jardins i vam sopar en un tailandès recordant la gastronomia del nostre viatge a Tailàndia.

Museus i llibres

Diumenge vam seguir amb el tema museus. Visitàrem el Whitney, un museu especialitzat en art americà, on el més interessant que hi havia era la mostra de les biennals. L'edifici també és interessant. Més baixet que els veïns, és negre llis, amb formes rectes, sense ornaments.

Després anàrem a caminar pel Central Park, ens vam mullar de la tormenta que va ploure. Per primera vegada vam menjar un "hot dog", per què no ho havíem provat abans?

Era el darrer dia que dormíem devora el pont de Brooklyn així que quan va parar de ploure vam baixar al Empire Fulton Ferry State Park a fer fotos de Manhattan, el pont de Brooklyn i el pont de Manhattan de nit.

Vida a Nova York

Dissabte ens vam adentrar en llocs de moda i art. Al matí vam anar direcció a Queens. Vam arribar un poc massa prest, al matí. Entràrem per la part més industrial. Carrers amples, parcs un poc desolats, fàbriques amb pareds plenes de graffitis. I allà el MOMA PS1, un lloc on els més joves tenen espai per exposar les seves obres i instal.lacions.

Vam ser dels primers en entrar. No obrin fins a les 12 del migdia. Al pati ens va sorprenre una instal.lació construïda a base de xarxes i pilotes gegants que tant serveixen per fer de sostre sobre les xarxes com de cadires baix les xarxes.

A poc a poc es va anar omplint de gent, i al cap de 2 o 3 hores, quan vam haver acabat de voltar l'exposició i haver comprat el llibre "Everyone is a designer in the age of social media", vam baixar al pati a fer unes cervesetes amb unes amigues que ens vam trobar de casualitat a la sala més recòndita de l'espai d'exhibició.

L'horabaixa vam decidir anar a Central Park però al final vam parar a Times Square, res a veure. No vam tenir temps d'arribar al Central Park.

Per la nit vam assistir a un centre cultural, galapagosartspace, on feien l'espectacle Cabaret. Era entre un bar, discoteca, teatre, amb un animador que anava presentant les diferents actuacions, entre balls contemporanis, músics clàssics de piano i trompeta, malabars, streapteasse,... I entre i entre passava d'espectacle a bar musical posant música actual.

Ens va sorprendre que devora l'escenari hi havia una perruquera, una dona asiàtica, guapíssima des de lluny, que anava tallant cabells d'homes i dones amb un estilàs. Pensàvem a veure si una cosa així funcionaria a Barcelona o a Mallorca. En les més de dues hores que vam estar allà gairebé no va parar ni un moment.

Galeries d'art del Soho i la cuna de la publicitat exterior al Times Square

Divendres no vam caminar tant com dijous, però tampoc vam aturar. Vam arribar al Soho una mica d'hora. És un barri que comença a despertar cap allà a les 11 del matí. Les galeries d'art i les botigues de moda són les protagonistes. Les obres que es poden comprar són ben interessants, des de les darreres novetats asiàtiques, pop art actual, escenes imaginàries subrrealistes inspirats en les animacions fantàstiques, caríssims els originals, fins a "classics" com Dalís, Picassos i Mirós a preus relativament "assequibles".

Arribàrem al New Museum, un conjunt de cubs de diferent tamany col.locats un sobre l'altre revestits d'una capa metàl.lica contenen obres d'art i instal.lacions d'aquest mateix any i d'artistes rompedors del segle XX com Brion Gysin amb l'exhibició "Dream Machine".

Ens cridà l'atenció una instal.lació a base de cubs d'aigua de cisterna, d'aquests de ferro, de Rivan Neuenschawander, del conjunt "A day like any other". Estaven col.locats un sobre l'altre a diferents altures el de sobre. Els de sobre tenien un forat al cul, el suficientment petit per a que pogués gotejar gota a gota d'aigua que anava caient al de sota. Els de sota tenien diferents nivells d'aigua, d'aquesta manera cada gota transmetria un sò diferent. El conjunt de gotes que anaven gotejant en diferents moments en poals de diferent nivell d'aigua recreaven una atmósfera sonara de després d'una tormenta en un lloc silenciós.

Era la segona vegada que ens trobàvem amb instal.lacions sobre desitjos. Al Moma hi havia l'arbre de na Yoko Ono, on la gent escrivia un desig en una etiqueta de paper i la penjava a l'arbre amb un cordill blanc. Al New Museum, hi haviat tota una sala amb cintes de colors, cada cinta tenia escrit a màquina un desig. La gent n'agafava un i se la posava al cadell. Després agafava un paper i un bolígraf i escrivia el seu desig, l'envoltava com una cigarreta i la deixava al forat on havia agafat la cinta.

Del museum tornàrem cap al Soho i vam passar pel petit mercat artesà del Moho.

Després, ja cansats de caminar vam decidir baixar al "subway" per anar a estirar-nos al Central Park, però de camí vam passar per la parada de Times Square i vam decidir parar allà. Times Square és la cuna de la publicitat exterior lluminosa. Una plaça envoltada de grans edificis vestits de grans pantalles d'anuncis de publicitat. Immens, impressionant. És el centre on s'ajunta el turisme de masses amb la comunicació de masses. És el somni de qualsevol publicista fet realitat. Milers i milers de persones captivats pels ams comercials dels anuncis mirant les pantalles. Anuncis de roba, de musicals, de teatre, de begudes, de menjar ràpid de cerveses, de bancs, de tecnologia,...

Ens vam asseure a les grades vermelles que hi ha en un extrem i ens vam deixar absorbir per aquell envoltori comercial. Ens cridà l'atenció que el soroll no era igual que a la resta de la ciutat. No hi havia tant soroll. A la resta de la ciutat el renou constant, continuu, dels motors dels vehicles, els vagons fregant amb els rails de ferro, els aires acondicionats, els helicòpters que no paren de sobrevolar la ciutat fa que el cap no pugui descansar ni un sol moment d'aquesta incessant i forta remor. T'has d'acostumar a conviure-hi. Allà al Times Squares, asseguts a les grades vermelles per la part de dalt, aquesta remor havia baixat de volum quasi fins a fer-se imperceptible.

Després d'haver descansat les cames una bona estona vam tornar agafar el "subway" i vam pujar fins al Columbus Cercle. A un costat del Central Park hi ha un supermercat un poc més econòmic que els que havíem trobat a Brooklyn. Vam comprar quatre coses per sopar i berenar al matí.

Un altre detall que crida l'atenció és la forma de fer cues en les grans superfícies comercials. Hi ha cues abans d'arribar als caixers. Quan s'arriba a la zona de caixers una pantalla o un missatge sonor t'indica el número del caixer on has d'anar a pagar.).

Les pantalles ens recorden també a les pantalles que hi ha a molts edificis amb porters (doormans). Una pantalla indica per a cada pis (aquí "condo" o "condominium") si ha rebut paquets, cartes o bugades netes.

Patejant Downtown

Tot lo dia caminant i més de 12 kilòmetres patejats (segons un càlcul ràpid) per explorar els carrers amples però que es tornen diminuts quan alces el cap per observar els majestuosos gratacels de Downtown.


Ver mapa más grande

El "condo" on vivim aquesta setmana està a Brooklyn just al costat del pont de Brooklyn. El vam atravessar caminant. Més d'una hora per creuar el conegut pont. Vam arribar al City Hall i ens vam asseure en un banc. La majoria de gent que hi ha per aquests llocs són turistes, mesclats amb algun executiu, i algun local que passa per allà.

Vam baixar alguns carrers fins a Fulton Street per anar a veure un edifici en obres i vam tornar a pujar fins a la St's Paul Chapel. Aquesta petita església amb un cementiri al davant està just tocant la zona zero. Aquí, els dies de l'atemptat es va convertir en un refugi pels exhauts bombers que treballaven amb les tasques de rescat.

Vam donar la volta per la zona zero, per veure com evolucionen les obres de la Torre de la Llibertat. Les construccions no havien crescut molt més de la imatge d'aquest article de El País d'ara fa prop d'un any.

Arribàrem al Financial Center i al Rockefeller Center. Sortirem a la part del riu que separa New York de New Jersey, i patejàrem tota la costa fins a arribar al Ferry que duu cap a Staten Island. Després pujàrem cap a Wall Street, ferem uns quants de carrers per la zona, tornàrem baixar i agafàrem el metro per anar cap a casa. Tornàrem pujar al pont de Brooklyn i férem fotos de nit. Als llums dels edificis i del trànsit.

Caminar, caminar, caminar. Parcs, aigua i gratacels. Turistes, alguns executius, alguns locals.

Un dia en el MOMA

Dimecres vam passar tooooooooot el dia al MoMA, The Museum of Modern Art.

La primera hora la vam dedicar a la planta 6 on hi havia una exposició temporal d'en Matisse. La resta del dia a visitar la resta del museu, contemplar cada un dels importants quadres de les avantguardes artístiques, fotografies, esculptures, objectes de disseny, obres interactives, projectes urbanístics sobre com fer front a la pujada del mar a Nova York pel canvi climàtic, i finalment el jardí.

Ens vam embafar d'art, un recorregut artístic del segle XX i la primera dècada del XXI. Es pot comprendre el talent i la importància dels artistes de les avantguardes del segle XX, cada una per l'evolució i el toc rompedor sobre l'anterior. Les obres més actuals són més difícils d'entendre, no pel fet del que et puguin fer sentir, sino per percebre la seva importància des de la perspectiva i la relació amb l'evolució de l'art. Sovint un no sap per què un comissari d'una exposició o d'un museu ha decidit triar una obra, quina és la seva rellevància front a altres que potser han quedat fora?

Ens va cridar l'atenció un taca blanca de pintura sobre el terra. Hi havia un vigilant del museu que la seva única feina de tot lo dia era vigilar que ningú la trepitjàs. Havia d'avisar a cada una de les persones que passaven a prop que no la trepitjassin. Quina era la intenció d'aquesta obra? La invisibilitat de les taques blanques?

Hi havia moltíssima gent. Et descuidaves i quan et giraves embabalit entre obra i obra xocaves amb algú.

Ni idea de quantes persones deuen visitar aquest museu cada dia, però jo les contaria per milers, 5.000, pot ser? Sentien parlar molt poc espanyol i català, la majoria pareixien americans.

Tan impressionants eren les obres com algun personatjes que de sobte apareixien en front d'un quadre. Els que més captaven l'atenció eren senyores grans, de més de 75 anys, vestides estrafalàriament, amb un bastó a la mà per ajudar-les a caminar, i un maquillatge abundant. Amb cabells, potser perruques, de pantinats extravegants.

Quan van sortir, ja a finals de la tarda, vam caminar per la V Avinguda i vam anar a comprar menjar en un supermercat prop del Central Parc. Vam dinar, berenar, sopar, tot en un, per allà a les sis de la tarda, sobre una roca del Central Parc. Hi vam passejar una estona i cap al "condo".

"Skyline" de Manhattan des de Brooklyn

Avui hem passat el dia per Brooklyn. Volíem visitar el centre BRIC Arts Media però estava en obres fins al setembre. De pas ens hem trobat el Urban Glass, i ens han deixat entrar. Hem estat observant un estona com joves artistes treballen el vidre. No hem fet fotos.

Després hem seguit passejant pels carrers de Brooklyn on es mesclen grans avingudes de cotxes en direcció Manhattan amb barris residencials de casetes típiques de dos pisos, escala i jardinet, alineades front a carrers empedrats.

Hem arribat fins al Brooklyn Heights Promenade, i des d'aquella explanada ajardinada no ens hem cansat de fer fotos i gravar vídeos de l'horitzó de Manhattan. Hem dinat a un cafè típic americà del barri, al Heights Cafe, atestat de gent, però relativament econòmic pels preus que hem pogut anar observant per la "city".

Després hem seguit visitant els parcs de la zona. Al "Piers" del costat del pont de Brooklyn els estan convertint en una gran zona verda, plena de gespa i arbres perquè la gent es pugui jeure contemplant Manhattan. Hi ha construïda la primera fase. També hem patejat el Brooklyn Bridge Park.

Ens hem aturat a una llibreria, d'aquestes d'alts sostres i bancs per fullejar els llibres. Hi estàvem a gust.

Hem continuat caminant pel Empire Fulton Ferry State Park sota el pont de Manhattan (Manhattan Bridge). És un altre parc amb dues petites plagetes on no s'hi pot banyar la gent. Hi havia parelles que es feien fotografies amb fotògrafs que pareixien professionals. Un equip de rodatge estava gravant una presentadora que no sabem que explicava sota el pont.

Després hem explorat la zona de lofts, oficines i tendes de York Street cap al riu. Hem entrat a una tenda de "chuches" i n'hem comprades. I hem passat per una tenda de vinils on amb un cartell ben gros anuncien que si vols comprar mp3 vagis a una altra tenda.


Ver mapa más grande

High Line de Nova York a Chelsea

Teníem molta curiositat per conèixer el High Line de Nova York al barri de Chelsea. Hi vam passar gairebé tot un matí i una estona de capvespre. Pujàvem, feiem fotos, baixàvem i caminàvem un poc pel barri, tornàvem a pujar...

Un oasis de pau i benestar enmig de la jungla urbana. Vam veure ploure de davall d'un dels edificis. Una tormenta.

La comunitat del barri i els amics del High Line s'han encuidat de promoure el projecte de reconversió de l'antiga via de tren en un parc urbà elevat. Està molt ben cuidat. Es nota que tant turistes i resident s'hi senten bé visitant-lo i relaxant-s'hi.

Des d'allà es veien interessants edificis com el IAC Headquarters, Apple Store, The Standard Hotel New York.

Tocant al riu Hudson hi ha el Chelsea Piers, una zona convertida en un lloc d'esports. Una de les coses que ens va impactar més va ser un lloc on practiquen golf. Un edifici de 4 pisos des d'on llancen pilotes de golf cap al riu. Hi ha una explanada voltada per una gran rejilla i tot lo dia una camioneta recollint milers i milers de pilotes de golf. Ens va parèixer una escena típica americana, i típica de pel.lícula de gansters japonesos. Tot gros, un gran centre esportiu, precedit per un enorme aparcament, on hi entraven majestuosos cotxes i hi havia restaurants on servien hamburgueses gegants. I amorrats davant el complexe esportiu hi havia grans iots, preparats com a restaurants esperant que arribàs la nit.

De Barcelona a Nova York

Sona el despartador a les 4 del matí. Un taxi ens passa a recollir a les 4.45. Anam directes a l'aeroport de Barcelona, terminal 1. L'aeroport està a vessar de gent en aquelles hores intempestives. Facturam les maletes. Passam els controls i l'avió surt puntual cap a Roma.

A Roma canviam de terminal. Hi ha un tren elevat monorail per fer-ho. Passam els controls, i ens fan esperar dues hores tancats a la sala d'embarcament.

Arribam a Nova York amb dues hores de retard, però contents. La travessia ha durat nou hores. Sobta sortir de l'avió i veure com pareix que per davall els seients hi ha passat una batalla campal, de la quantitat de porqueria que s'hi ha acumulat durant aquestes hores. I això que les hostesses tanquen les finestres, tot i ser de dia, perquè els passatgers ens relaxem i dormin.

A Nova York aterram a l'aeroport Newark, a New Jersey. Agafam el tren JN transit fins a la Penn Station de Nova York i d'allà el "subway" línia A fins a High Street a Brooklyn.

Arribam a l'apartament que hem intercanviat amb el nostre de Mallorca gràcies al servei Homeforexchange. Es tracta d'una nova forma de viatjar que requereix planificació i confiança. L'avantatge és que pots gastar més pressupost en cultura i oferta complementària en destí, i sentir-te com a casa d'uns amics.

Tot va bé. Hem arribat bé. I començam les vacances.