Un dia en el MOMA

Dimecres vam passar tooooooooot el dia al MoMA, The Museum of Modern Art.

La primera hora la vam dedicar a la planta 6 on hi havia una exposició temporal d'en Matisse. La resta del dia a visitar la resta del museu, contemplar cada un dels importants quadres de les avantguardes artístiques, fotografies, esculptures, objectes de disseny, obres interactives, projectes urbanístics sobre com fer front a la pujada del mar a Nova York pel canvi climàtic, i finalment el jardí.

Ens vam embafar d'art, un recorregut artístic del segle XX i la primera dècada del XXI. Es pot comprendre el talent i la importància dels artistes de les avantguardes del segle XX, cada una per l'evolució i el toc rompedor sobre l'anterior. Les obres més actuals són més difícils d'entendre, no pel fet del que et puguin fer sentir, sino per percebre la seva importància des de la perspectiva i la relació amb l'evolució de l'art. Sovint un no sap per què un comissari d'una exposició o d'un museu ha decidit triar una obra, quina és la seva rellevància front a altres que potser han quedat fora?

Ens va cridar l'atenció un taca blanca de pintura sobre el terra. Hi havia un vigilant del museu que la seva única feina de tot lo dia era vigilar que ningú la trepitjàs. Havia d'avisar a cada una de les persones que passaven a prop que no la trepitjassin. Quina era la intenció d'aquesta obra? La invisibilitat de les taques blanques?

Hi havia moltíssima gent. Et descuidaves i quan et giraves embabalit entre obra i obra xocaves amb algú.

Ni idea de quantes persones deuen visitar aquest museu cada dia, però jo les contaria per milers, 5.000, pot ser? Sentien parlar molt poc espanyol i català, la majoria pareixien americans.

Tan impressionants eren les obres com algun personatjes que de sobte apareixien en front d'un quadre. Els que més captaven l'atenció eren senyores grans, de més de 75 anys, vestides estrafalàriament, amb un bastó a la mà per ajudar-les a caminar, i un maquillatge abundant. Amb cabells, potser perruques, de pantinats extravegants.

Quan van sortir, ja a finals de la tarda, vam caminar per la V Avinguda i vam anar a comprar menjar en un supermercat prop del Central Parc. Vam dinar, berenar, sopar, tot en un, per allà a les sis de la tarda, sobre una roca del Central Parc. Hi vam passejar una estona i cap al "condo".