diumenge, 22 d’agost del 2010

Museus i llibres

Diumenge vam seguir amb el tema museus. Visitàrem el Whitney, un museu especialitzat en art americà, on el més interessant que hi havia era la mostra de les biennals. L'edifici també és interessant. Més baixet que els veïns, és negre llis, amb formes rectes, sense ornaments.

Després anàrem a caminar pel Central Park, ens vam mullar de la tormenta que va ploure. Per primera vegada vam menjar un "hot dog", per què no ho havíem provat abans?

Era el darrer dia que dormíem devora el pont de Brooklyn així que quan va parar de ploure vam baixar al Empire Fulton Ferry State Park a fer fotos de Manhattan, el pont de Brooklyn i el pont de Manhattan de nit.

dissabte, 21 d’agost del 2010

Vida a Nova York

Dissabte ens vam adentrar en llocs de moda i art. Al matí vam anar direcció a Queens. Vam arribar un poc massa prest, al matí. Entràrem per la part més industrial. Carrers amples, parcs un poc desolats, fàbriques amb pareds plenes de graffitis. I allà el MOMA PS1, un lloc on els més joves tenen espai per exposar les seves obres i instal.lacions.

Vam ser dels primers en entrar. No obrin fins a les 12 del migdia. Al pati ens va sorprenre una instal.lació construïda a base de xarxes i pilotes gegants que tant serveixen per fer de sostre sobre les xarxes com de cadires baix les xarxes.

A poc a poc es va anar omplint de gent, i al cap de 2 o 3 hores, quan vam haver acabat de voltar l'exposició i haver comprat el llibre "Everyone is a designer in the age of social media", vam baixar al pati a fer unes cervesetes amb unes amigues que ens vam trobar de casualitat a la sala més recòndita de l'espai d'exhibició.

L'horabaixa vam decidir anar a Central Park però al final vam parar a Times Square, res a veure. No vam tenir temps d'arribar al Central Park.

Per la nit vam assistir a un centre cultural, galapagosartspace, on feien l'espectacle Cabaret. Era entre un bar, discoteca, teatre, amb un animador que anava presentant les diferents actuacions, entre balls contemporanis, músics clàssics de piano i trompeta, malabars, streapteasse,... I entre i entre passava d'espectacle a bar musical posant música actual.

Ens va sorprendre que devora l'escenari hi havia una perruquera, una dona asiàtica, guapíssima des de lluny, que anava tallant cabells d'homes i dones amb un estilàs. Pensàvem a veure si una cosa així funcionaria a Barcelona o a Mallorca. En les més de dues hores que vam estar allà gairebé no va parar ni un moment.

divendres, 20 d’agost del 2010

Galeries d'art del Soho i la cuna de la publicitat exterior al Times Square

Divendres no vam caminar tant com dijous, però tampoc vam aturar. Vam arribar al Soho una mica d'hora. És un barri que comença a despertar cap allà a les 11 del matí. Les galeries d'art i les botigues de moda són les protagonistes. Les obres que es poden comprar són ben interessants, des de les darreres novetats asiàtiques, pop art actual, escenes imaginàries subrrealistes inspirats en les animacions fantàstiques, caríssims els originals, fins a "classics" com Dalís, Picassos i Mirós a preus relativament "assequibles".

Arribàrem al New Museum, un conjunt de cubs de diferent tamany col.locats un sobre l'altre revestits d'una capa metàl.lica contenen obres d'art i instal.lacions d'aquest mateix any i d'artistes rompedors del segle XX com Brion Gysin amb l'exhibició "Dream Machine".

Ens cridà l'atenció una instal.lació a base de cubs d'aigua de cisterna, d'aquests de ferro, de Rivan Neuenschawander, del conjunt "A day like any other". Estaven col.locats un sobre l'altre a diferents altures el de sobre. Els de sobre tenien un forat al cul, el suficientment petit per a que pogués gotejar gota a gota d'aigua que anava caient al de sota. Els de sota tenien diferents nivells d'aigua, d'aquesta manera cada gota transmetria un sò diferent. El conjunt de gotes que anaven gotejant en diferents moments en poals de diferent nivell d'aigua recreaven una atmósfera sonara de després d'una tormenta en un lloc silenciós.

Era la segona vegada que ens trobàvem amb instal.lacions sobre desitjos. Al Moma hi havia l'arbre de na Yoko Ono, on la gent escrivia un desig en una etiqueta de paper i la penjava a l'arbre amb un cordill blanc. Al New Museum, hi haviat tota una sala amb cintes de colors, cada cinta tenia escrit a màquina un desig. La gent n'agafava un i se la posava al cadell. Després agafava un paper i un bolígraf i escrivia el seu desig, l'envoltava com una cigarreta i la deixava al forat on havia agafat la cinta.

Del museum tornàrem cap al Soho i vam passar pel petit mercat artesà del Moho.

Després, ja cansats de caminar vam decidir baixar al "subway" per anar a estirar-nos al Central Park, però de camí vam passar per la parada de Times Square i vam decidir parar allà. Times Square és la cuna de la publicitat exterior lluminosa. Una plaça envoltada de grans edificis vestits de grans pantalles d'anuncis de publicitat. Immens, impressionant. És el centre on s'ajunta el turisme de masses amb la comunicació de masses. És el somni de qualsevol publicista fet realitat. Milers i milers de persones captivats pels ams comercials dels anuncis mirant les pantalles. Anuncis de roba, de musicals, de teatre, de begudes, de menjar ràpid de cerveses, de bancs, de tecnologia,...

Ens vam asseure a les grades vermelles que hi ha en un extrem i ens vam deixar absorbir per aquell envoltori comercial. Ens cridà l'atenció que el soroll no era igual que a la resta de la ciutat. No hi havia tant soroll. A la resta de la ciutat el renou constant, continuu, dels motors dels vehicles, els vagons fregant amb els rails de ferro, els aires acondicionats, els helicòpters que no paren de sobrevolar la ciutat fa que el cap no pugui descansar ni un sol moment d'aquesta incessant i forta remor. T'has d'acostumar a conviure-hi. Allà al Times Squares, asseguts a les grades vermelles per la part de dalt, aquesta remor havia baixat de volum quasi fins a fer-se imperceptible.

Després d'haver descansat les cames una bona estona vam tornar agafar el "subway" i vam pujar fins al Columbus Cercle. A un costat del Central Park hi ha un supermercat un poc més econòmic que els que havíem trobat a Brooklyn. Vam comprar quatre coses per sopar i berenar al matí.

Un altre detall que crida l'atenció és la forma de fer cues en les grans superfícies comercials. Hi ha cues abans d'arribar als caixers. Quan s'arriba a la zona de caixers una pantalla o un missatge sonor t'indica el número del caixer on has d'anar a pagar.).

Les pantalles ens recorden també a les pantalles que hi ha a molts edificis amb porters (doormans). Una pantalla indica per a cada pis (aquí "condo" o "condominium") si ha rebut paquets, cartes o bugades netes.

dijous, 19 d’agost del 2010

Patejant Downtown

Tot lo dia caminant i més de 12 kilòmetres patejats (segons un càlcul ràpid) per explorar els carrers amples però que es tornen diminuts quan alces el cap per observar els majestuosos gratacels de Downtown.


Ver mapa más grande

El "condo" on vivim aquesta setmana està a Brooklyn just al costat del pont de Brooklyn. El vam atravessar caminant. Més d'una hora per creuar el conegut pont. Vam arribar al City Hall i ens vam asseure en un banc. La majoria de gent que hi ha per aquests llocs són turistes, mesclats amb algun executiu, i algun local que passa per allà.

Vam baixar alguns carrers fins a Fulton Street per anar a veure un edifici en obres i vam tornar a pujar fins a la St's Paul Chapel. Aquesta petita església amb un cementiri al davant està just tocant la zona zero. Aquí, els dies de l'atemptat es va convertir en un refugi pels exhauts bombers que treballaven amb les tasques de rescat.

Vam donar la volta per la zona zero, per veure com evolucionen les obres de la Torre de la Llibertat. Les construccions no havien crescut molt més de la imatge d'aquest article de El País d'ara fa prop d'un any.

Arribàrem al Financial Center i al Rockefeller Center. Sortirem a la part del riu que separa New York de New Jersey, i patejàrem tota la costa fins a arribar al Ferry que duu cap a Staten Island. Després pujàrem cap a Wall Street, ferem uns quants de carrers per la zona, tornàrem baixar i agafàrem el metro per anar cap a casa. Tornàrem pujar al pont de Brooklyn i férem fotos de nit. Als llums dels edificis i del trànsit.

Caminar, caminar, caminar. Parcs, aigua i gratacels. Turistes, alguns executius, alguns locals.




dimecres, 18 d’agost del 2010

Un dia en el MOMA

Dimecres vam passar tooooooooot el dia al MoMA, The Museum of Modern Art.

La primera hora la vam dedicar a la planta 6 on hi havia una exposició temporal d'en Matisse. La resta del dia a visitar la resta del museu, contemplar cada un dels importants quadres de les avantguardes artístiques, fotografies, esculptures, objectes de disseny, obres interactives, projectes urbanístics sobre com fer front a la pujada del mar a Nova York pel canvi climàtic, i finalment el jardí.

Ens vam embafar d'art, un recorregut artístic del segle XX i la primera dècada del XXI. Es pot comprendre el talent i la importància dels artistes de les avantguardes del segle XX, cada una per l'evolució i el toc rompedor sobre l'anterior. Les obres més actuals són més difícils d'entendre, no pel fet del que et puguin fer sentir, sino per percebre la seva importància des de la perspectiva i la relació amb l'evolució de l'art. Sovint un no sap per què un comissari d'una exposició o d'un museu ha decidit triar una obra, quina és la seva rellevància front a altres que potser han quedat fora?

Ens va cridar l'atenció un taca blanca de pintura sobre el terra. Hi havia un vigilant del museu que la seva única feina de tot lo dia era vigilar que ningú la trepitjàs. Havia d'avisar a cada una de les persones que passaven a prop que no la trepitjassin. Quina era la intenció d'aquesta obra? La invisibilitat de les taques blanques?

Hi havia moltíssima gent. Et descuidaves i quan et giraves embabalit entre obra i obra xocaves amb algú.

Ni idea de quantes persones deuen visitar aquest museu cada dia, però jo les contaria per milers, 5.000, pot ser? Sentien parlar molt poc espanyol i català, la majoria pareixien americans.

Tan impressionants eren les obres com algun personatjes que de sobte apareixien en front d'un quadre. Els que més captaven l'atenció eren senyores grans, de més de 75 anys, vestides estrafalàriament, amb un bastó a la mà per ajudar-les a caminar, i un maquillatge abundant. Amb cabells, potser perruques, de pantinats extravegants.

Quan van sortir, ja a finals de la tarda, vam caminar per la V Avinguda i vam anar a comprar menjar en un supermercat prop del Central Parc. Vam dinar, berenar, sopar, tot en un, per allà a les sis de la tarda, sobre una roca del Central Parc. Hi vam passejar una estona i cap al "condo".

dimarts, 17 d’agost del 2010

"Skyline" de Manhattan des de Brooklyn

Avui hem passat el dia per Brooklyn. Volíem visitar el centre BRIC Arts Media però estava en obres fins al setembre. De pas ens hem trobat el Urban Glass, i ens han deixat entrar. Hem estat observant un estona com joves artistes treballen el vidre. No hem fet fotos.

Després hem seguit passejant pels carrers de Brooklyn on es mesclen grans avingudes de cotxes en direcció Manhattan amb barris residencials de casetes típiques de dos pisos, escala i jardinet, alineades front a carrers empedrats.

Hem arribat fins al Brooklyn Heights Promenade, i des d'aquella explanada ajardinada no ens hem cansat de fer fotos i gravar vídeos de l'horitzó de Manhattan. Hem dinat a un cafè típic americà del barri, al Heights Cafe, atestat de gent, però relativament econòmic pels preus que hem pogut anar observant per la "city".

Després hem seguit visitant els parcs de la zona. Al "Piers" del costat del pont de Brooklyn els estan convertint en una gran zona verda, plena de gespa i arbres perquè la gent es pugui jeure contemplant Manhattan. Hi ha construïda la primera fase. També hem patejat el Brooklyn Bridge Park.

Ens hem aturat a una llibreria, d'aquestes d'alts sostres i bancs per fullejar els llibres. Hi estàvem a gust.

Hem continuat caminant pel Empire Fulton Ferry State Park sota el pont de Manhattan (Manhattan Bridge). És un altre parc amb dues petites plagetes on no s'hi pot banyar la gent. Hi havia parelles que es feien fotografies amb fotògrafs que pareixien professionals. Un equip de rodatge estava gravant una presentadora que no sabem que explicava sota el pont.

Després hem explorat la zona de lofts, oficines i tendes de York Street cap al riu. Hem entrat a una tenda de "chuches" i n'hem comprades. I hem passat per una tenda de vinils on amb un cartell ben gros anuncien que si vols comprar mp3 vagis a una altra tenda.


Ver mapa más grande

dilluns, 16 d’agost del 2010

High Line de Nova York a Chelsea

Teníem molta curiositat per conèixer el High Line de Nova York al barri de Chelsea. Hi vam passar gairebé tot un matí i una estona de capvespre. Pujàvem, feiem fotos, baixàvem i caminàvem un poc pel barri, tornàvem a pujar...

Un oasis de pau i benestar enmig de la jungla urbana. Vam veure ploure de davall d'un dels edificis. Una tormenta.

La comunitat del barri i els amics del High Line s'han encuidat de promoure el projecte de reconversió de l'antiga via de tren en un parc urbà elevat. Està molt ben cuidat. Es nota que tant turistes i resident s'hi senten bé visitant-lo i relaxant-s'hi.

Des d'allà es veien interessants edificis com el IAC Headquarters, Apple Store, The Standard Hotel New York.

Tocant al riu Hudson hi ha el Chelsea Piers, una zona convertida en un lloc d'esports. Una de les coses que ens va impactar més va ser un lloc on practiquen golf. Un edifici de 4 pisos des d'on llancen pilotes de golf cap al riu. Hi ha una explanada voltada per una gran rejilla i tot lo dia una camioneta recollint milers i milers de pilotes de golf. Ens va parèixer una escena típica americana, i típica de pel.lícula de gansters japonesos. Tot gros, un gran centre esportiu, precedit per un enorme aparcament, on hi entraven majestuosos cotxes i hi havia restaurants on servien hamburgueses gegants. I amorrats davant el complexe esportiu hi havia grans iots, preparats com a restaurants esperant que arribàs la nit.